Sant-Pàpol, Aude

Le Blason

Lo Vilatge

Suls primièrs contrafòrts de la Montanha Negra, Sant-Pàpol se trapa dins lo Lauragués a 7 km de Castèlnòu d'Ari, 35 km de Carcassona, 60 km de Tolosa.

Se dintrava dins l'encencha del vilatge per pòrtas fortificadas. La Pòrta de l'Èst, quadrangulària, traucada per cairelièras foguèt construida per Guilhèm de Cardalhac, avèsque tresen de Sant-Pàpol. Servissiá de Tor dels Gardas e tanben de preson avescala. Del costat interior, dins l'arc de plen-cintre, se pòt admirar una vèrge de fusta del sègle XIV. Lo còr del vilatge compòrta carrièras estreitas amb ostals de corondatges e empreis.

L'Abadiá

L'Abadiá foguèt fondada al sègle VIII. Sa règla èra la benedictina. Sant Pàpol, discípol de Sant Saturnin, 1èr avèsque de Tolosa (sègle III aprèp J.-C.) foguèt martirisat e descalotat al luòc-dit L'Ermitatge. Segon la legenda, se baissèt e ramassèt lo som de sa clòsca, a aquel endreit gisclèt una sorga.

Un monge conegut per son ascetisme, Sant Berangièr, i visquèt al sègle XI. Lo mond se venguèron reculhir a l'abadiá sus sa tomba aprèp los miracles que s'i faguèron.

En 1317, lo papa Joan XXII creèt l'avescat de Sant-Pàpol, fins a la Revolucion, 34 avèsques s'i succediguèron.. En 1361, la catedrala foguèt pilhada pels Rotièrs e en 1595 pels protestants.

Als sègles XVII e XVIII, l'abadiá foguèt fòrça restaurada e tornèron bastir lo palais avescal. A la Revolucion, l'avescat foguèt suprimit e la catedrala venguèt glèisa parroquiala.

Visitas de l'abadiá

De Pascas a Totsants, cada jorn de la setmana. Fòra sason de dobertura, sus rendètz-vos.
Una mòstra permanenta se trapa dins lo refectòri ancian dels monges. Se i pòt véser molatges d'escalpraduras romanas e òbras del Mèstre de Cabestany, un artista itinerent de la fin del sègle XII.

Entre-senhas :

Tel Abadiá : 04.68.94.97.75
Tel Comuna : 04.68.94.90.92     e-mèl : mairie.saint-papoul@libertysurf.fr

Lo oeb en occitan


Realizacion : R. Ourliac, remy.ourliac@free.fr