Sant-Pàpol, Aude

Le Blason

Lo Vilatge

Suls primièrs contrafòrts de la Montanha Negra, Sant-Pàpol se trapa dins lo Lauragués a 7 km de Catèlnòu d¹Ari, 35 km de Carcassona, 60 km de Tolosa.

Se dintrava dins l'encencha del vilatge per pòrtas fortificadas. La Pòrta de l'Èst, quadrangulària, traucada per cairelièras foguèt construida per Guilhèm de Cardalhac, avèsque tresen de Sant-Pàpol. Servissiá de Tor dels Gardas e tanben de preson avescala. Del costat interior, dins l'arc de plen-cintre, se pòt admirar una vèrge de fusta del sègle XIV. Lo còr del vilatge compòrta carrièras estreitas amb ostals de corondatges e empreis.

L'Abadiá

L'Abadiá foguèt fondada al sègle VIII. Sa règla èra la benedictina. Sant Pàpol, discípol de Sant Saturnin, 1èr avèsque de Tolosa (sègle III aprèp J.-C.) foguèt martirisat e descalotat al luòc-dit L'Ermitatge. Segon la legenda, se baissèt e ramassèt lo som de sa clòsca, a aquel endreit gisclèt una sorga.

Un monge conegut per son ascetisme, Sant Berangièr, i visquèt al sègle XI. Lo mond se venguèron reculhir a l'abadiá sus sa tomba aprèp los miracles que s'i faguèron.

En 1317, lo papa Joan XXII creèt l¹avescat de Sant-Pàpol, fins a la Revolucion, 34 avèsques s'i succediguèron.. En 1361, la catedrala foguèt pilhada pels Rotièrs e en 1595 pels protestants.

Als sègles XVII e XVIII, l'abadiá foguèt fòrça restaurada e tornèron bastir lo palais avescal. A la Revolucion, l'avescat foguèt suprimit e la catedrala venguèt glèisa parroquiala.

Visitas de l'abadiá

De Pascas a Totsants, cada jorn de la setmana. Fòra sason de dobertura, sus rendètz-vos.
Una mòstra permanenta se trapa dins lo refectòri ancian dels monges. Se i pòt véser molatges d'escalpraduras romanas e òbras del Mèstre de Cabestany, un artista itinerent de la fin del sègle XII.

Entre-senhas :

Tel Abadiá : 04.68.94.97.75
Tel Comuna : 04.68.94.90.92     e-mèl : mairie.saint-papoul@libertysurf.fr

Lo oeb en occitan


Realizacion : R. Ourliac, remy.ourliac@free.fr